Corea? Vaig pensar al veure el llistat de beques adjudicades als estudiants amb esperit aventurer. Un gran somriure em va omplir la petita cara que tinc, i corrents em vaig aixecar per explicar-li a me mare.
I quina cara va posar us preguntareu? Doncs encara no puc aguantar-me el riure quan me'n recordo de la seva expressió i el seu únic i solitari comentari: "no sé si riure o plorar". Es va girar, i va entrar a la seva habitació.
Des d'aquell moment i després de petites i llargues converses amb els meus prògims, no em podia imaginar com seria tot això que ara mateix estic vivint.
Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que m'envolten i m'han influenciat per arribar a ser com sóc.
Guillem
Apa! Això vaig dir?, doncs no me'n recordo. Mira, ara penso diferent: aprofita-ho tant com puguis, aprèn molt i passa-ho molt bé.
ResponderEliminarMolts petons.
Mama
Hola Guillem:
ResponderEliminarJa fa dies vaig escriure en aquest blok, però la meva poca habilitat en tecnologies modernes va fer que no sortís, ara la teva mare em posa al corrent.
Avui hem dinat, els de casa i la teva mare i el Marki i ara hem donen classes d`informàtica.
Tona
Què bé doncs, així amb aquestes classes d'informatica et podras posar el dia de les noves tecnologies!
ResponderEliminarUna abraçada molt forta
Guillem!! M'encanta la idea del blog, la veritat, nosaltres ho hauríem d'haver fet fa milers d'anys, des que vam arribar fa ja 8 anys i un per l'Arnau... ara que, coneixent-me com em conec, no sé jo si hauria tingut massa constància en anar publicant missatgets. I em sembla que a tu et passarà el mateix... nen, que ja fa dues setmanes que no se sap res de tu!!!! Curra-t'ho i explica'ns què està passant per eixes terres coreanes!
ResponderEliminarBesets del kuki!! ;D
Ich liebe dich mein Freund!!!!!!
ResponderEliminar