Salut i salutacions!
Dia de la vaga general a Espanya, i dia de la festa major de la meva universitat coreana!
Mentre vosaltres participeu o no de la vaga, uns fan de piquets i els altres d'esquirols, jo per la ciutat del sud est de la península coreana gaudeixo d'un dia de festa sense classes i amb concerts a la nit. De fet ara estic a punt de marxar a veure'n un, són les 21.43 del vespre.
Com podeu comprovar cada vegada dono menys senyals de vida, això és una bona notícia tot i que m'agradaria mantenir-vos informats més regularment. La setmana passada vaig marxar a Seoul des de dilluns a divendres. Van ser 5 dies de noves experiències, nova gent, nova ciutat, noves targetes de metro, nou menjar, noves dificultats, nous dialectes de coreà i sobretot una setmana pel gaudi personal. El missatge que us vull fer arribar és de tranquilitat, un missatge que conté informació de tot tipus però sobretot ple d'energia, felicitat i perquè no dir-ho, anyorança.
M'agradaria també enviar unes fortes abraçades a tots aquells qui les necessitin, o aquelles persones que estiguin passant per un moment dur en les seves vides. M'agradaria donar-vos el meu suport.
A part d'això, us informo que ja he trobat la primera feina a Corea!!!! Ja porto dos dies, i estic treballant de professor de castellà, classes particulars esclar, però molt i molt ben pagades. Tot i això, aquest divendres tinc una entrevista de feina a la ciutat de Daegu. M'han ofert que dongui unes conferències sobre Espanya dins d'una cadena hotelera de prestigi. I si me'n surto bé, tindria l'oportunitat d'entrar a treballar a un dels hotels que tenen repartits per Corea.
Ja us aniré informant a mesura que que vagi agafant forma tots aquests projectes.
Un petó molt fort, i recordeu que estic béee. Ho dic per tots aquells que m'envien missatges preocupats preguntant si estic bé, si Corea nosequè nosequantus... Corea és un país molt segur, molt més que qualsevol europeu, us ho dic de veritat! Massa i tot pel meu gust, moltes càmeres, moltes normes i molta gent amb la mentalitat tancada.
Sort del guetto que hem format els estrangers de la resta d'Àsia, els Sudamericans, els Africans i els 4 de Barcelona.
Fins aviat :D
Guillem
M'alegro que estiguis be gomis ;D Espero que tinguis sort amb la feina.
ResponderEliminarAvere cuan tornem a fer un Skype :)
Una abraçada nen!
Adri.
Guillem em sento molt feliç per tu. No he dubtat mai que et mouries be per Corea. Tenia una mica de racança per si t'anyoraves de tot el què tens aquí, però veig que , tot i l'anyorança lògica, estas trobant prou elements com per estar feliç.
ResponderEliminarNosaltres si que t'anyorem. Un petó...d'un pare que t'estima enormement.
Hauries d'haver vist què va passar a la manifestació. La veritat és que necesitava algú com tu per poder parlar-ho, tot i que la Laura també m'ha servit (de moment!). Com prova? Et veig fantàstic i això em fa feliç. Et diria que vindré a veure't però (ja t'ho explicaré en un mail) de moment aquest final d'any rondaré per pràcticament tota Europa i dubto que el meu capital pugui ser suficient per, a més a més, marxar a Corea.
ResponderEliminarEt trobo a faltar bonic, però et veig somrient sempre que t'imagino.
Un petó molt gros,
Nita.
Per cert, he decidit que a cada comentari et deixaré un link amb una cançó, així em sento una mica més aprop de tu mentre faig créixer la teva cultura musical.
http://www.youtube.com/watch?v=bjWPyDMk8k8
PD: Preciós el comentari del teu pare, especialment el final.
Cada cop que entro aquí és com si pogués seure una estona en aquest sofà de pell negra i atrotinada i pogués mirar els quadres i els missatges que tu i tots els altres deixem penjats. És una manera de fer visita i de trobar la teva presència indirectament. És bonic poder compartir tots aquests diferents pensaments i veure l'estima que la família i els amics et tenen.
ResponderEliminarMolts petons
Ei Guillem!!
ResponderEliminarJa fa unes setmanes que he arribat a BCN i encara no t'havia dit res. Jo passaré uns mesos per aquí recarregant pilles i gaudint de la família i amic.
una molt forta abraçada
com a historiador de l'art que ets, m'agrdaria que li donessis un cop d'ull a això: www.guimtio.blogspot.com
ResponderEliminarSigues sincer, que per piropos ja els hi tiro jo que sóc la seva nòvia. Com estàs? On pares? Fa dies que no sé res de tu... Tinc ganes de saber com et va tot. Que et cuidin aquests coreans, eh? Que si nó els hi foto un gec d'hòsties.
Mil petonets i abraçades.
Nita.
ei!! a veure si actualitzem!
ResponderEliminarexplica una mica com va tot!!
un dia d'aquests parlem per lo del viatge!
petons