Pixurrisss!
Doncs ja fa uns dies que he emprès el viatge tant esperat.
Després d'haver estat a la ciutat menjada per la selva, Kuala Lumpur, ara em trobo a unes cabanyes aixecades entre palmeres i vegetació tropical molt frondosa. Just davant del mar...
Si això no és la glòria, que algú m'expliqui el què és!
Bones festes a tothom, us aniré informant de cap a on em dirigeixo.
Guillem
domingo, 26 de diciembre de 2010
jueves, 9 de diciembre de 2010
안녕하세요
Hola : )
Al cap d'un mes i pico, torno a escriure al blog. Des de llavors han passat mil coses, històries per recordar, experiències per no oblidar, i sobretot coneixements adquirits que m'enriqueixen cada dia més.
La llengua coreana la vaig aprenent, poc a poc, però la vaig aprenent. Després de classe normalment descanso una estona, i me'n vaig a la biblioteca. Una hora i mitja al dia d'estudi, ja ho sé, no és gran cosa però estudiar massa tampoc és bo! Es cremen les neurones...
Bé, amb aquest estudi, la pràctica sense vergonya, i les hores interminables de classe, tiro endavant amb les assignatures. La setmana que ve tinc 3 examens, i la següent (quan la Joana ja sigui aquí!!!) en tinc un altre.
Ara estem una mica artistes tots plegats, i ens dediquem a tocar cançons amb guitarra, clarinet, harmònica, veu i "palmas". Com que jo no he nascut amb el do innat de la música, només intento alguna cançó amb guitarra i molestar amb l'harmònica. Però també acompanyo els videoclips amb malabars. Ara el Sergi (company d'habitació) n'està practicant també. Això dels malabars és una cosa que vull millorar per poder ensenyar a tota aquella gent que m'aculli a casa seva durant el meu viatge per ses illes indonèsies.
Això és el que bàsicament tinc al cap, el viatge. Aquest dissabte tinc pensat anar a Nampo-dong, un mercat a l'aire lliure on es troba de tot a preu barat. Necessito una motxilla una mica més gran de la que tinc, una cantimplora, potser carmanyola, llanterna i un sac de dormir d'aquests minis!!!! Aviam si tinc sort i no em buiden les butxaques.
Més o menys tots plegats m'aneu seguint per facebook, email, gmail o skype. Però per aquells que em segueixen des de aquí (sobretot Anna) us haig d'explicar que vaig anar a la muntanya! oeoeoe, una muntanya de colors vermells i grocs, molts marrons i pocs verds. Roques enormes amuntegades les unes sobre les altres, aigueta fent veure que és un riu, i fred, molt fred. Vam escalar la muntanya amunt, i un cop ens vam cansar, vam baixar muntanya avall. El Carles ens estava esperant a la cabanya que vam llogar, i al arribar ja avia encès un foc. A la nit, vam conèixer 3 families de coreans que ens van convidar davant la seva cabanya i ens van oferir ostres. Era la primera vegada que les provava, i la veritat que cuinades estan molt bones, però sense cuinar us les regalo!
He conegut un grup de gent molt bonic, gent de països com Canadà, Mèxic, Estats Units, Corea i Espanya. Portem dues o tres setmanes veient-nos i organitzant activitats tant variades com són els sopars!
Avui me'n vaig a un altre sopar que m'han convidat, hi haurà xinos, coreans i algú més. Després a dormir aviat que demà tinc classe. Bé, primer farem algun macoli (beguda típica coreana, que no és el sojo, i és una fermentació de l'arròs).
Com podeu veure, estic tranquil, content i satisfet. També haig de dir que em moro de ganes de que vingui la Joana, ja ho tinc tot preparat, tot Busan t'espera amb els braços oberts! Això si, si no et perds de camí des de Seoul...
Una abraçada per cada un de vosaltres, i si us plau, envieu-me'n a mi també que de tan en tan es necessiten!
Guillem
PD: També vaig anar a l'aquàrium!
Al cap d'un mes i pico, torno a escriure al blog. Des de llavors han passat mil coses, històries per recordar, experiències per no oblidar, i sobretot coneixements adquirits que m'enriqueixen cada dia més.
La llengua coreana la vaig aprenent, poc a poc, però la vaig aprenent. Després de classe normalment descanso una estona, i me'n vaig a la biblioteca. Una hora i mitja al dia d'estudi, ja ho sé, no és gran cosa però estudiar massa tampoc és bo! Es cremen les neurones...
Bé, amb aquest estudi, la pràctica sense vergonya, i les hores interminables de classe, tiro endavant amb les assignatures. La setmana que ve tinc 3 examens, i la següent (quan la Joana ja sigui aquí!!!) en tinc un altre.
Ara estem una mica artistes tots plegats, i ens dediquem a tocar cançons amb guitarra, clarinet, harmònica, veu i "palmas". Com que jo no he nascut amb el do innat de la música, només intento alguna cançó amb guitarra i molestar amb l'harmònica. Però també acompanyo els videoclips amb malabars. Ara el Sergi (company d'habitació) n'està practicant també. Això dels malabars és una cosa que vull millorar per poder ensenyar a tota aquella gent que m'aculli a casa seva durant el meu viatge per ses illes indonèsies.
Això és el que bàsicament tinc al cap, el viatge. Aquest dissabte tinc pensat anar a Nampo-dong, un mercat a l'aire lliure on es troba de tot a preu barat. Necessito una motxilla una mica més gran de la que tinc, una cantimplora, potser carmanyola, llanterna i un sac de dormir d'aquests minis!!!! Aviam si tinc sort i no em buiden les butxaques.
Més o menys tots plegats m'aneu seguint per facebook, email, gmail o skype. Però per aquells que em segueixen des de aquí (sobretot Anna) us haig d'explicar que vaig anar a la muntanya! oeoeoe, una muntanya de colors vermells i grocs, molts marrons i pocs verds. Roques enormes amuntegades les unes sobre les altres, aigueta fent veure que és un riu, i fred, molt fred. Vam escalar la muntanya amunt, i un cop ens vam cansar, vam baixar muntanya avall. El Carles ens estava esperant a la cabanya que vam llogar, i al arribar ja avia encès un foc. A la nit, vam conèixer 3 families de coreans que ens van convidar davant la seva cabanya i ens van oferir ostres. Era la primera vegada que les provava, i la veritat que cuinades estan molt bones, però sense cuinar us les regalo!
He conegut un grup de gent molt bonic, gent de països com Canadà, Mèxic, Estats Units, Corea i Espanya. Portem dues o tres setmanes veient-nos i organitzant activitats tant variades com són els sopars!
Avui me'n vaig a un altre sopar que m'han convidat, hi haurà xinos, coreans i algú més. Després a dormir aviat que demà tinc classe. Bé, primer farem algun macoli (beguda típica coreana, que no és el sojo, i és una fermentació de l'arròs).
Com podeu veure, estic tranquil, content i satisfet. També haig de dir que em moro de ganes de que vingui la Joana, ja ho tinc tot preparat, tot Busan t'espera amb els braços oberts! Això si, si no et perds de camí des de Seoul...
Una abraçada per cada un de vosaltres, i si us plau, envieu-me'n a mi també que de tan en tan es necessiten!
Guillem
PD: També vaig anar a l'aquàrium!
Aquàrium
Benegol
Benegol
Barça 5 - 0 R.Madrid (a les 5h de la matinada, això és la meva habitació)
Els 4 fantàstics de Barcelona dins el taxi
El nou rei de Corea, el nostre amic Luke (australià)
miércoles, 3 de noviembre de 2010
Tardança!
Si, ho sé!
He tardat unes setmanes en actualitzar el Bloc. Això sempre és bo ja ho sabeu.
Des de la vaga que vau tenir que no he escrit, i des de llavors han passat un munt de coses. Van ser les festes de la uni, ja us ho vaig dir, i més tard he continuat amb les meves feines de professor de castellà, i de Daegu (ciutat) presentant España! Molts de vosaltres m'heu preguntat si finalment em vaig vestir de torero... deixaré la resposta a l'aire.
Ja he acabat els examens de la uni, els parcials, dels quals un m'ha anat molt bé (nivell 1) i l'altre justet (nivell 2). Però no em preocupa, ara he començat a fer classes particulars de coreà els dilluns i dimecres a la tarda.
He conegut uns nois internacionals que m'han caigut força bé, ara hem muntat un equipet de futbol! Juguem als vespres al camp de futbol sala que tenim davant la residencia, està molt bé, de gespa artificial i gratis!
També vaig marxar a un poblet a visitar uns amics, allà vaig estar tranquil llegint i estudiant, de pas vaig poder veure l'altra cara de Corea, una mica més amable.
Aquest últim cap de setmana va ser Halloween, mai n'havia celebrat cap però va ser molt divertit! Estava ple de yankis disfressats que feien bastanta gràcia, amunt i avall tota la nit pels diferents bars que envolten la universitat.
Aquest cap de setmana marxem d'excursió amb la universitat, i el següent he organitzat un sopar amb els amics que tinc a Daegu (coreans que estudien espanyol) més els amics que tinc a Busan. Ens desplaçarem nosaltres cap allà, així de pas canviem la rutina d'aquesta gran ciutat.
I com a gran notícia.... marxo cap a Indonèsia!!!!!!
Estaré una setmana amb la Joana, el Ferran, la Xelo i l'Arnauet. Més tard ells marxaran i em quedaré un mes i mig més pul·lulant per aquelles illes paradisíaques! Això serà des del 24 de desembre al 14 de febrer!
Espero que tots vosaltres estigueu d'allò més bé, us envio una abraçada molt grannnn per tots!
Guillem
miércoles, 29 de septiembre de 2010
29-09-2010 vaga i festa!
Salut i salutacions!
Dia de la vaga general a Espanya, i dia de la festa major de la meva universitat coreana!
Mentre vosaltres participeu o no de la vaga, uns fan de piquets i els altres d'esquirols, jo per la ciutat del sud est de la península coreana gaudeixo d'un dia de festa sense classes i amb concerts a la nit. De fet ara estic a punt de marxar a veure'n un, són les 21.43 del vespre.
Com podeu comprovar cada vegada dono menys senyals de vida, això és una bona notícia tot i que m'agradaria mantenir-vos informats més regularment. La setmana passada vaig marxar a Seoul des de dilluns a divendres. Van ser 5 dies de noves experiències, nova gent, nova ciutat, noves targetes de metro, nou menjar, noves dificultats, nous dialectes de coreà i sobretot una setmana pel gaudi personal. El missatge que us vull fer arribar és de tranquilitat, un missatge que conté informació de tot tipus però sobretot ple d'energia, felicitat i perquè no dir-ho, anyorança.
M'agradaria també enviar unes fortes abraçades a tots aquells qui les necessitin, o aquelles persones que estiguin passant per un moment dur en les seves vides. M'agradaria donar-vos el meu suport.
A part d'això, us informo que ja he trobat la primera feina a Corea!!!! Ja porto dos dies, i estic treballant de professor de castellà, classes particulars esclar, però molt i molt ben pagades. Tot i això, aquest divendres tinc una entrevista de feina a la ciutat de Daegu. M'han ofert que dongui unes conferències sobre Espanya dins d'una cadena hotelera de prestigi. I si me'n surto bé, tindria l'oportunitat d'entrar a treballar a un dels hotels que tenen repartits per Corea.
Ja us aniré informant a mesura que que vagi agafant forma tots aquests projectes.
Un petó molt fort, i recordeu que estic béee. Ho dic per tots aquells que m'envien missatges preocupats preguntant si estic bé, si Corea nosequè nosequantus... Corea és un país molt segur, molt més que qualsevol europeu, us ho dic de veritat! Massa i tot pel meu gust, moltes càmeres, moltes normes i molta gent amb la mentalitat tancada.
Sort del guetto que hem format els estrangers de la resta d'Àsia, els Sudamericans, els Africans i els 4 de Barcelona.
Fins aviat :D
Guillem
Dia de la vaga general a Espanya, i dia de la festa major de la meva universitat coreana!
Mentre vosaltres participeu o no de la vaga, uns fan de piquets i els altres d'esquirols, jo per la ciutat del sud est de la península coreana gaudeixo d'un dia de festa sense classes i amb concerts a la nit. De fet ara estic a punt de marxar a veure'n un, són les 21.43 del vespre.
Com podeu comprovar cada vegada dono menys senyals de vida, això és una bona notícia tot i que m'agradaria mantenir-vos informats més regularment. La setmana passada vaig marxar a Seoul des de dilluns a divendres. Van ser 5 dies de noves experiències, nova gent, nova ciutat, noves targetes de metro, nou menjar, noves dificultats, nous dialectes de coreà i sobretot una setmana pel gaudi personal. El missatge que us vull fer arribar és de tranquilitat, un missatge que conté informació de tot tipus però sobretot ple d'energia, felicitat i perquè no dir-ho, anyorança.
M'agradaria també enviar unes fortes abraçades a tots aquells qui les necessitin, o aquelles persones que estiguin passant per un moment dur en les seves vides. M'agradaria donar-vos el meu suport.
A part d'això, us informo que ja he trobat la primera feina a Corea!!!! Ja porto dos dies, i estic treballant de professor de castellà, classes particulars esclar, però molt i molt ben pagades. Tot i això, aquest divendres tinc una entrevista de feina a la ciutat de Daegu. M'han ofert que dongui unes conferències sobre Espanya dins d'una cadena hotelera de prestigi. I si me'n surto bé, tindria l'oportunitat d'entrar a treballar a un dels hotels que tenen repartits per Corea.
Ja us aniré informant a mesura que que vagi agafant forma tots aquests projectes.
Un petó molt fort, i recordeu que estic béee. Ho dic per tots aquells que m'envien missatges preocupats preguntant si estic bé, si Corea nosequè nosequantus... Corea és un país molt segur, molt més que qualsevol europeu, us ho dic de veritat! Massa i tot pel meu gust, moltes càmeres, moltes normes i molta gent amb la mentalitat tancada.
Sort del guetto que hem format els estrangers de la resta d'Àsia, els Sudamericans, els Africans i els 4 de Barcelona.
Fins aviat :D
Guillem
martes, 14 de septiembre de 2010
Introducció
Corea? Vaig pensar al veure el llistat de beques adjudicades als estudiants amb esperit aventurer. Un gran somriure em va omplir la petita cara que tinc, i corrents em vaig aixecar per explicar-li a me mare.
I quina cara va posar us preguntareu? Doncs encara no puc aguantar-me el riure quan me'n recordo de la seva expressió i el seu únic i solitari comentari: "no sé si riure o plorar". Es va girar, i va entrar a la seva habitació.
Des d'aquell moment i després de petites i llargues converses amb els meus prògims, no em podia imaginar com seria tot això que ara mateix estic vivint.
Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que m'envolten i m'han influenciat per arribar a ser com sóc.
Guillem
I quina cara va posar us preguntareu? Doncs encara no puc aguantar-me el riure quan me'n recordo de la seva expressió i el seu únic i solitari comentari: "no sé si riure o plorar". Es va girar, i va entrar a la seva habitació.
Des d'aquell moment i després de petites i llargues converses amb els meus prògims, no em podia imaginar com seria tot això que ara mateix estic vivint.
Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que m'envolten i m'han influenciat per arribar a ser com sóc.
Guillem
miércoles, 8 de septiembre de 2010
Corea
Estimats lectors,
Per fi i després de llargs correus electrònics, he trobat una solució per la meva salut mental i visual. Aquest serà el nou Blog on podreu llegir i veure les meves experiències des de la llunyania. Espero que sigui d'utilitat!
Una abraçada, me'n vaig a dormir que demà al matí tinc 3 hores de classe de coreà.
Guillem
Per fi i després de llargs correus electrònics, he trobat una solució per la meva salut mental i visual. Aquest serà el nou Blog on podreu llegir i veure les meves experiències des de la llunyania. Espero que sigui d'utilitat!
Una abraçada, me'n vaig a dormir que demà al matí tinc 3 hores de classe de coreà.
Guillem
Suscribirse a:
Entradas (Atom)