Bien, antes de empezar mi actuación quiero decir que se lo dedico a mis padres...
i a mi madre.
Eugenio
Here we are!
As always, long time since my last actualization. Right now, I don't really have much more news than my family's visit.
I així ha sigut, una visita ràpida de pare, mare, Marki, Lisa, Ferran, Xelo i super-Arnau! Aquests 3 últims encara són per aquí, encara que avui els tinc totalment descontrolats, no hi ha manera de contactar amb ells i estic en espera per veure'ls.
Platja de Gwangali
Platja de Haeunde
Dues visites a Seoul durant els dos últims caps de setmana. Genial, estic redescobrint aquesta ciutat coreana, tant i tant moderna, com històrica. Palaus d'emperadors, rius, muntanyes, arbres de colors, edificis moderns i zones tradicionals. Ple de gent, moviment. Un ritme constant que no sembla que tingui fi, una espècie de bucle que t'atrapa en l'harmonia perfectament equilibrada.
Dins d'aquesta immensitat, 16 millons d'habitans, està ple de racons especials. Igual que feien els romans en el seu moment d'esplendor imperial, els coreans ho fan en plena eplosió capitalista. Els Gingilbangs. Saunes, piscines calentes, fredes i d'eucaliptus. Dutxes per estar assegut, massatges i una sala comuna per dormir. Zona d'estar en pilotes, i zona per estar en pijama. Va ser una de les millors experiències al país. Tot ocupat per coreans, que per tradició, hi van molt sovint.
Una de les altres coses que m'han sorprès ha sigut una de les festes que he anat a la capital. La silent party! Una plaça plena de gent, tothom ballant al mateix compàs, però em faltava un component... la música. De sobte me'n vaig adonar. Tots aquells joves que es divertien portaven uns auriculars, tots utilitzaven els mateixos. Així que de cap en vaig anar a llogar uns. El DJ, el podium amb els guapos i guapes de torn, i la gent en massa, tothom connectat per bluetooth. Va ser un fiestón!
Hongde, Seoul
Bé, com podeu anar llegint estic molt bé. Podriem dir que el millor moment des de que he arribat a Corea (Indonesia no conta). Tot i que ara ja em queden dos dies com aquell qui diu. El dia 12 de juliol tinc dos examens molt importants per acabar la carrera aviat. Tot i això, estic pensant de fer una paradeta d'una setmana per Filipines, què en penseu?
Apali, gaudiu de la vida que són dos dies.
Guillem, Gom.
Crack!! has d'importar això de la festa dels auriculars... jajaja he flipat!!! ho podriem provar tot i que és una mica.. no se com t'ho diria, que no et pots comunicar amb la gent^^
ResponderEliminarapa molts petonss i VISCA EL BARÇA
jaja sii tens raó, però pots controlar el volum dels teus propis auriculars.
ResponderEliminarPer cert, això de Filipines al final res de res! Me'n torno cap a la ciutat comtal el dia 26 de juny :D
Un petó germaneta
BU! Acabada d'arribar dels States (mare meva, no recordava que fossin soooooooo americans) i amb un jet lag de tres parells de collons (perdona per les paraulotes però fa molts dies que no en dic cap en català)he pogut comprovar que segueixes igual de bé; i el que és millor encara, que has estat acompanyat per una part dels que t'estim/anyor(em)! Increïble! Segur que sentir-te aprop dels teus t'ha fet gaudir (si és que encara podies gaudir-ho més) de la meravellosa aventura que estàs vivint. Et preguntaria "com estàs?" però, francament, em sembla una tonteria. No obstant, aprofito l'ocasió per a desitjar-te una recta final immillorable i que, malgrat la pena d'abandonar aquest continent, sàpigues aprofitar cada instant que encara et queda en aquestes terres.
ResponderEliminarAbraçades des d'una Barcelona que tremola davant la possibilitat de fer-nos amb la Champions i engegar a pastar fang als merengues. Fes bondat,
Nita.
Anna! On has estat? Quan de temps? Explica'm una mica això dels States. Que el que sempre ens quedarà, és que la primera vegada que visitavem el mundial king dels països ho varem fer junts. Estic molt content de saber una mica més de tu, tot i que desitjo que me'n facis 4 ratlles.
ResponderEliminarFinalment ja tinc billet per tornar, me'l vaig comprar ahir :)
Bé, jo ara marxo a treballar una mica que ja toca!
cuida't nita,
Guillem
Suposo que ja saps que Barcelona i de fet, casi tota Espanya, ha despertat... Hauries de ser aquí! És molt emotiu veure a tothom unit, expressant-se lliurement i compartint un moment que, de ben segur, és històric. Dissabte vaig estar a Plaça Catalunya i vaig poder escoltar el teu tiet. Com no, vaig pensar en què deuries estar fent per terres coreanes.
ResponderEliminarQuan arribes? Dia i hora?
Va, no et facis esperar més... Un petonet!
Nita.
hy guillem..how are you?
ResponderEliminarare you remember me?
I'm sorry for my mistake I make..