Bien, antes de empezar mi actuación quiero decir que se lo dedico a mis padres...
i a mi madre.
Eugenio
Here we are!
As always, long time since my last actualization. Right now, I don't really have much more news than my family's visit.
I així ha sigut, una visita ràpida de pare, mare, Marki, Lisa, Ferran, Xelo i super-Arnau! Aquests 3 últims encara són per aquí, encara que avui els tinc totalment descontrolats, no hi ha manera de contactar amb ells i estic en espera per veure'ls.
Platja de Gwangali
Platja de Haeunde
Dues visites a Seoul durant els dos últims caps de setmana. Genial, estic redescobrint aquesta ciutat coreana, tant i tant moderna, com històrica. Palaus d'emperadors, rius, muntanyes, arbres de colors, edificis moderns i zones tradicionals. Ple de gent, moviment. Un ritme constant que no sembla que tingui fi, una espècie de bucle que t'atrapa en l'harmonia perfectament equilibrada.
Dins d'aquesta immensitat, 16 millons d'habitans, està ple de racons especials. Igual que feien els romans en el seu moment d'esplendor imperial, els coreans ho fan en plena eplosió capitalista. Els Gingilbangs. Saunes, piscines calentes, fredes i d'eucaliptus. Dutxes per estar assegut, massatges i una sala comuna per dormir. Zona d'estar en pilotes, i zona per estar en pijama. Va ser una de les millors experiències al país. Tot ocupat per coreans, que per tradició, hi van molt sovint.
Una de les altres coses que m'han sorprès ha sigut una de les festes que he anat a la capital. La silent party! Una plaça plena de gent, tothom ballant al mateix compàs, però em faltava un component... la música. De sobte me'n vaig adonar. Tots aquells joves que es divertien portaven uns auriculars, tots utilitzaven els mateixos. Així que de cap en vaig anar a llogar uns. El DJ, el podium amb els guapos i guapes de torn, i la gent en massa, tothom connectat per bluetooth. Va ser un fiestón!
Hongde, Seoul
Bé, com podeu anar llegint estic molt bé. Podriem dir que el millor moment des de que he arribat a Corea (Indonesia no conta). Tot i que ara ja em queden dos dies com aquell qui diu. El dia 12 de juliol tinc dos examens molt importants per acabar la carrera aviat. Tot i això, estic pensant de fer una paradeta d'una setmana per Filipines, què en penseu?
Apali, gaudiu de la vida que són dos dies.
Guillem, Gom.
