jueves, 28 de abril de 2011

Evolution!

Bien, antes de empezar mi actuación quiero decir que se lo dedico a mis padres...

i a mi madre.

Eugenio



Here we are!

As always, long time since my last actualization. Right now, I don't really have much more news than my family's visit.

I així ha sigut, una visita ràpida de pare, mare, Marki, Lisa, Ferran, Xelo i super-Arnau! Aquests 3 últims encara són per aquí, encara que avui els tinc totalment descontrolats, no hi ha manera de contactar amb ells i estic en espera per veure'ls.

Platja de Gwangali 

Platja de Haeunde

Dues visites a Seoul durant els dos últims caps de setmana. Genial, estic redescobrint aquesta ciutat coreana, tant i tant moderna, com històrica. Palaus d'emperadors, rius, muntanyes, arbres de colors, edificis moderns i zones tradicionals. Ple de gent, moviment. Un ritme constant que no sembla que tingui fi, una espècie de bucle que t'atrapa en l'harmonia perfectament equilibrada.

Dins d'aquesta immensitat, 16 millons d'habitans, està ple de racons especials. Igual que feien els romans en el seu moment d'esplendor imperial, els coreans ho fan en plena eplosió capitalista. Els Gingilbangs. Saunes, piscines calentes, fredes i d'eucaliptus. Dutxes per estar assegut, massatges i una sala comuna per dormir. Zona d'estar en pilotes, i zona per estar en pijama. Va ser una de les millors experiències al país. Tot ocupat per coreans, que per tradició, hi van molt sovint.
Una de les altres coses que m'han sorprès ha sigut una de les festes que he anat a la capital. La silent party! Una plaça plena de gent, tothom ballant al mateix compàs, però em faltava un component... la música. De sobte me'n vaig adonar. Tots aquells joves que es divertien portaven uns auriculars, tots utilitzaven els mateixos. Així que de cap en vaig anar a llogar uns. El DJ, el podium amb els guapos i guapes de torn, i la gent en massa, tothom connectat per bluetooth. Va ser un fiestón!


Hongde, Seoul

Bé, com podeu anar llegint estic molt bé. Podriem dir que el millor moment des de que he arribat a Corea (Indonesia no conta). Tot i que ara ja em queden dos dies com aquell qui diu. El dia 12 de juliol tinc dos examens molt importants per acabar la carrera aviat. Tot i això, estic pensant de fer una paradeta d'una setmana per Filipines, què en penseu?

Apali, gaudiu de la vida que són dos dies.

Guillem, Gom.

miércoles, 16 de marzo de 2011

Return

I'm going to explain my lasts experiences in a new language for this Blog.
Actually, I need to practice to get the highest level I can.

So, my last explanation it was about my extended travel in Indonesia. I was until February 23th, and then I arrived to Malaysia. I spent just one night sleeping very close to the airport, in a Budget hotel. Barely I was in that country, although I've had a deep feeling on it. But this is life, and I should take the plane direction to Seoul. So, I did it...

I had a perfectly disgusting sensation leaving this dream, but suddenly I thought that Korea was waiting for me! Then, I changed my point of view of this difficult and crowd of people country. I've been in Seoul for a half week and I met Veronica, Luce, and I went to the theater, cinema and modern art expositions (Picasso, Marc Chagall, impressionists, expressionists, pointillists and a couple of more art stiles). It was great, I went again to that squad house where they host me five months ago when I didn't have any place to sleep. In that day they were playing music, it was a familiar concert with almost twenty Korean people, me and my two friends.

After Seoul, I took a bus to cross from north to south. Five hours, and I appeared in Busan!
I met with other friends as well I did in Seoul, but here I started to look for a flat, and new job. After having a row with some Budongsan (real estate (immobiliaria)), I found a cute place. Not that big as a normal flat, but it's like a studio. I have my own kitchen, my own loo, and some cupboard to keep my staff. I'm so happy because of this. By the way, I've found many students to teach Spanish, so now i'm becoming a wealthy guy hehehe! But this is not just because good luck, it's also because my wisdom thinkings in all this time. Thinking a lot, improving my life level, inventing new theories... to be happy twenty four seven three hundred thirty five!

Finally, I just want to share all my missing feelings to all of you. I really hope you can receive my big hugs I'm sending from my place.

Take care, and I see you very soon :)








PD: certainly, don't worry about nuclear stations in Japan. If I know that is dangerous, I come back.

domingo, 13 de febrero de 2011

tot un desperdici...

Hola gent!!!

No mho puc ni creure... aixo dindonesia es una trampa mortal! no hi ha qui aconsegueixi escaparse, estic enganxat per peus i mans i no trobo la manera de deslligarme.
Despres de les illes gili vaig tornar a Lombok uns dies, sense fer massa cosa despecial. La cosa es que vaig haver danar a Bali ja que vaig estar intentant canviar el bitllet per internet pero no ho aconseguia.
Vaig estar 4 dies a Bali fent festa i poca cosa de profit. Be si, vaig anar a laeroport nomes per comprarme un altre bitllet... aixi que aixo de que tornava a Corea el dia 13 era nomes un miratge. Ara he allargat la meva estada 10 dies mes i no podeu imaginar on soc... altre cop a les Gili!!! jajja no mho crec ni jo. Avui a Gili Trawangan, i dema marxo una semaneta a Gili Air que encara es mes relaxant.
Ara ja no estic inmers en masses aventures, nomes gaudint del no fer res, del dormir dora i despertarse dora per estar estirat a la platja, fer snorkling i poca cosa mes.
Espero tenir prou forces per abandonar el pais el dia 23 de febrer, ajudeumeeeeee!

Per cert, he conegut un noi Txec bojament genial, ha viscut 10 anys a Salou treballant de barman, aixi que parla castella perfecte. He estat amb ell mes duna setmana aprenent a viure com cadascu vol viure. Les coses son facils si un no les vol complicar, estic aprenent a ser mes critic i a gaudir duna vida que es un regal, i nomes un.

Us deixo amics, estic ocupat amb la tovallola que no em surti volant amb el vent calid que em xoca contra les galtes morenes i mullades.

Petons i abrasadessssssssssssssss

PD: mhe afeitat al cap de dos mesos, soc tot un nen ara!!!! Tambe mhe tallat el cabell :D

Guillem

miércoles, 26 de enero de 2011

SUBMARINISTA!!!

Hola estimats!!!


Torno a actualitzar el blog, ple de noves aventures i experiencies (aquest teclat es estrany i no te masses lletres ni accents).
Be, la cosa es que a les illes Gili vaig fer el curs PADI Open Water Diver, que em permet fer submarinisme a ocea obert fins a 18 metres de profunditat. El fons mari d’aquest lloc es molt bestia, no pots parar de gaudir de la bellesa de la naturalesa. Vaig nedar entre tortugues gegants, peixos espasa, mantes, i fins i tot amb dos tauronsssss!!! Impressionant la sensacio, tenirlos a mig metre durant una bona estona... :D
Despres del curs, vaig decidir llogar una moto i rumb a Sumbawa, una illa enorme, musulmana, i sense infrastuctures pel turisme. Vaig creuar tot Lombok, fins arribar al port. Agafant el ferry public vaig anar a petar a Sumbawa i sense parar, vaig comensar a conduir... conduir i conduir per carreteres sense saber on anar, nomes fent cami. Evidentment va arribar un moment que em vaig quedar sense benzina, al mig de la selva sense lloc on anar ni dormir ni menjar. La cosa es que vaig trobar una familia que vivia alla i els hi vaig comprar benzina que la guardaven dins una botella de plastic. Ells em miraven com un complet estrany, pero com una celebritat. Estaven molt emocionats de veure un turista ja que en aquesta illa no ni ha cap ni un. En tots aquests dies no nhe vist cap. Be, el fet es que al cap de xerrar una estona em van obrir les portes de casa seva, i em van convidar a sopar. Despres de sopar a dormir. I aixi cada dia. Vaig estar 4 dies amb ells, anant a pescar per menjar.
No parlaven gens dangles aixi que em vaig haver despavilar amb lindonesi, i amb el body language. Ha sigut una experiencia genial, una total aventura.


Ara torno rumb a la illes Gili, ja que es el complet paradis...


Guillem

sábado, 1 de enero de 2011

Molt bon any nou des de Bali! 

Ja fa una setmana que soc aqui i he fet de tot.
Vaig dormir a cabanyes entre palmeres davant el mar, tambe vaig fer snorkling en fons de corall, mil especies de peixos i planes marines, vaig veure morenes i peixos espasa! Tambe  he vist dracs de comodo, he agafat higuanes i aguiles, tb lloros i micos. Estic en ple contacte amb la natura, no paro de palpar qualsevol cosa que sem presenta.
Dema marxo a fer surf ja que avui dormo davant de la platja mes famosa del mon en el tema del surf (kuta beach), no magradaria perdrem aquesta oportunitat!
Avui estic de couchsurfing.com, aixi que estic allotjat a casa una noia que he contactat per internet, macull gratis i mobre les portes a la cultura. La casa es com un temple, ple de vegetacio tropical. Estic com un rei com podeu veure, estic gaudint de lart, la musica i la dansa. Aqui al centre de bali es tot un mon artistic impresionant.
Ara men vaig que quedarem amb una gent per anar a prendre algo. Dilluns si puc men vaig cap a la illa de Lombok, i les 3 petites illes de Gili. Quan torni llogo una moto i fare la volta sencera a bali.

Petons per tots!
Guillem

domingo, 26 de diciembre de 2010

Malaysia i Indonesia

Pixurrisss!

Doncs ja fa uns dies que he emprès el viatge tant esperat.
Després d'haver estat a la ciutat menjada per la selva, Kuala Lumpur, ara em trobo a unes cabanyes aixecades entre palmeres i vegetació tropical molt frondosa. Just davant del mar...


Si això no és la glòria, que algú m'expliqui el què és!


Bones festes a tothom, us aniré informant de cap a on em dirigeixo.


Guillem

jueves, 9 de diciembre de 2010

안녕하세요

Hola : )

Al cap d'un mes i pico, torno a escriure al blog. Des de llavors han passat mil coses, històries per recordar, experiències per no oblidar, i sobretot coneixements adquirits que m'enriqueixen cada dia més.
La llengua coreana la vaig aprenent, poc a poc, però la vaig aprenent. Després de classe normalment descanso una estona, i me'n vaig a la biblioteca. Una hora i mitja al dia d'estudi, ja ho sé, no és gran cosa però estudiar massa tampoc és bo! Es cremen les neurones...
Bé, amb aquest estudi, la pràctica sense vergonya, i les hores interminables de classe, tiro endavant amb les assignatures. La setmana que ve tinc 3 examens, i la següent (quan la Joana ja sigui aquí!!!) en tinc un altre.
Ara estem una mica artistes tots plegats, i ens dediquem a tocar cançons amb guitarra, clarinet, harmònica, veu i "palmas". Com que jo no he nascut amb el do innat de la música, només intento alguna cançó amb guitarra i molestar amb l'harmònica. Però també acompanyo els videoclips amb malabars. Ara el Sergi (company d'habitació) n'està practicant també. Això dels malabars és una cosa que vull millorar per poder ensenyar a tota aquella gent que m'aculli a casa seva durant el meu viatge per ses illes indonèsies.
Això és el que bàsicament tinc al cap, el viatge. Aquest dissabte tinc pensat anar a Nampo-dong, un mercat a l'aire lliure on es troba de tot a preu barat. Necessito una motxilla una mica més gran de la que tinc, una cantimplora, potser carmanyola, llanterna i un sac de dormir d'aquests minis!!!! Aviam si tinc sort i no em buiden les butxaques.
Més o menys tots plegats m'aneu seguint per facebook, email, gmail o skype. Però per aquells que em segueixen des de aquí (sobretot Anna) us haig d'explicar que vaig anar a la muntanya! oeoeoe, una muntanya de colors vermells i grocs, molts marrons i pocs verds. Roques enormes amuntegades les unes sobre les altres, aigueta fent veure que és un riu, i fred, molt fred. Vam escalar la muntanya amunt, i un cop ens vam cansar, vam baixar muntanya avall. El Carles ens estava esperant a la cabanya que vam llogar, i al arribar ja avia encès un foc. A la nit, vam conèixer 3 families de coreans que ens van convidar davant la seva cabanya i ens van oferir ostres. Era la primera vegada que les provava, i la veritat que cuinades estan molt bones, però sense cuinar us les regalo!
He conegut un grup de gent molt bonic, gent de països com Canadà, Mèxic, Estats Units, Corea i Espanya. Portem dues o tres setmanes veient-nos i organitzant activitats tant variades com són els sopars!
Avui me'n vaig a un altre sopar que m'han convidat, hi haurà xinos, coreans i algú més. Després a dormir aviat que demà tinc classe. Bé, primer farem algun macoli (beguda típica coreana, que no és el sojo, i és una fermentació de l'arròs).
Com podeu veure, estic tranquil, content i satisfet. També haig de dir que em moro de ganes de que vingui la Joana, ja ho tinc tot preparat, tot Busan t'espera amb els braços oberts! Això si, si no et perds de camí des de Seoul...

Una abraçada per cada un de vosaltres, i si us plau, envieu-me'n a mi també que de tan en tan es necessiten!

Guillem

PD: També vaig anar a l'aquàrium!

 Aquàrium

 Benegol

Benegol

Barça 5 - 0 R.Madrid (a les 5h de la matinada, això és la meva habitació)

 Els 4 fantàstics de Barcelona dins el taxi

El nou rei de Corea, el nostre amic Luke (australià)