Pixurrisss!
Doncs ja fa uns dies que he emprès el viatge tant esperat.
Després d'haver estat a la ciutat menjada per la selva, Kuala Lumpur, ara em trobo a unes cabanyes aixecades entre palmeres i vegetació tropical molt frondosa. Just davant del mar...
Si això no és la glòria, que algú m'expliqui el què és!
Bones festes a tothom, us aniré informant de cap a on em dirigeixo.
Guillem
domingo, 26 de diciembre de 2010
jueves, 9 de diciembre de 2010
안녕하세요
Hola : )
Al cap d'un mes i pico, torno a escriure al blog. Des de llavors han passat mil coses, històries per recordar, experiències per no oblidar, i sobretot coneixements adquirits que m'enriqueixen cada dia més.
La llengua coreana la vaig aprenent, poc a poc, però la vaig aprenent. Després de classe normalment descanso una estona, i me'n vaig a la biblioteca. Una hora i mitja al dia d'estudi, ja ho sé, no és gran cosa però estudiar massa tampoc és bo! Es cremen les neurones...
Bé, amb aquest estudi, la pràctica sense vergonya, i les hores interminables de classe, tiro endavant amb les assignatures. La setmana que ve tinc 3 examens, i la següent (quan la Joana ja sigui aquí!!!) en tinc un altre.
Ara estem una mica artistes tots plegats, i ens dediquem a tocar cançons amb guitarra, clarinet, harmònica, veu i "palmas". Com que jo no he nascut amb el do innat de la música, només intento alguna cançó amb guitarra i molestar amb l'harmònica. Però també acompanyo els videoclips amb malabars. Ara el Sergi (company d'habitació) n'està practicant també. Això dels malabars és una cosa que vull millorar per poder ensenyar a tota aquella gent que m'aculli a casa seva durant el meu viatge per ses illes indonèsies.
Això és el que bàsicament tinc al cap, el viatge. Aquest dissabte tinc pensat anar a Nampo-dong, un mercat a l'aire lliure on es troba de tot a preu barat. Necessito una motxilla una mica més gran de la que tinc, una cantimplora, potser carmanyola, llanterna i un sac de dormir d'aquests minis!!!! Aviam si tinc sort i no em buiden les butxaques.
Més o menys tots plegats m'aneu seguint per facebook, email, gmail o skype. Però per aquells que em segueixen des de aquí (sobretot Anna) us haig d'explicar que vaig anar a la muntanya! oeoeoe, una muntanya de colors vermells i grocs, molts marrons i pocs verds. Roques enormes amuntegades les unes sobre les altres, aigueta fent veure que és un riu, i fred, molt fred. Vam escalar la muntanya amunt, i un cop ens vam cansar, vam baixar muntanya avall. El Carles ens estava esperant a la cabanya que vam llogar, i al arribar ja avia encès un foc. A la nit, vam conèixer 3 families de coreans que ens van convidar davant la seva cabanya i ens van oferir ostres. Era la primera vegada que les provava, i la veritat que cuinades estan molt bones, però sense cuinar us les regalo!
He conegut un grup de gent molt bonic, gent de països com Canadà, Mèxic, Estats Units, Corea i Espanya. Portem dues o tres setmanes veient-nos i organitzant activitats tant variades com són els sopars!
Avui me'n vaig a un altre sopar que m'han convidat, hi haurà xinos, coreans i algú més. Després a dormir aviat que demà tinc classe. Bé, primer farem algun macoli (beguda típica coreana, que no és el sojo, i és una fermentació de l'arròs).
Com podeu veure, estic tranquil, content i satisfet. També haig de dir que em moro de ganes de que vingui la Joana, ja ho tinc tot preparat, tot Busan t'espera amb els braços oberts! Això si, si no et perds de camí des de Seoul...
Una abraçada per cada un de vosaltres, i si us plau, envieu-me'n a mi també que de tan en tan es necessiten!
Guillem
PD: També vaig anar a l'aquàrium!
Al cap d'un mes i pico, torno a escriure al blog. Des de llavors han passat mil coses, històries per recordar, experiències per no oblidar, i sobretot coneixements adquirits que m'enriqueixen cada dia més.
La llengua coreana la vaig aprenent, poc a poc, però la vaig aprenent. Després de classe normalment descanso una estona, i me'n vaig a la biblioteca. Una hora i mitja al dia d'estudi, ja ho sé, no és gran cosa però estudiar massa tampoc és bo! Es cremen les neurones...
Bé, amb aquest estudi, la pràctica sense vergonya, i les hores interminables de classe, tiro endavant amb les assignatures. La setmana que ve tinc 3 examens, i la següent (quan la Joana ja sigui aquí!!!) en tinc un altre.
Ara estem una mica artistes tots plegats, i ens dediquem a tocar cançons amb guitarra, clarinet, harmònica, veu i "palmas". Com que jo no he nascut amb el do innat de la música, només intento alguna cançó amb guitarra i molestar amb l'harmònica. Però també acompanyo els videoclips amb malabars. Ara el Sergi (company d'habitació) n'està practicant també. Això dels malabars és una cosa que vull millorar per poder ensenyar a tota aquella gent que m'aculli a casa seva durant el meu viatge per ses illes indonèsies.
Això és el que bàsicament tinc al cap, el viatge. Aquest dissabte tinc pensat anar a Nampo-dong, un mercat a l'aire lliure on es troba de tot a preu barat. Necessito una motxilla una mica més gran de la que tinc, una cantimplora, potser carmanyola, llanterna i un sac de dormir d'aquests minis!!!! Aviam si tinc sort i no em buiden les butxaques.
Més o menys tots plegats m'aneu seguint per facebook, email, gmail o skype. Però per aquells que em segueixen des de aquí (sobretot Anna) us haig d'explicar que vaig anar a la muntanya! oeoeoe, una muntanya de colors vermells i grocs, molts marrons i pocs verds. Roques enormes amuntegades les unes sobre les altres, aigueta fent veure que és un riu, i fred, molt fred. Vam escalar la muntanya amunt, i un cop ens vam cansar, vam baixar muntanya avall. El Carles ens estava esperant a la cabanya que vam llogar, i al arribar ja avia encès un foc. A la nit, vam conèixer 3 families de coreans que ens van convidar davant la seva cabanya i ens van oferir ostres. Era la primera vegada que les provava, i la veritat que cuinades estan molt bones, però sense cuinar us les regalo!
He conegut un grup de gent molt bonic, gent de països com Canadà, Mèxic, Estats Units, Corea i Espanya. Portem dues o tres setmanes veient-nos i organitzant activitats tant variades com són els sopars!
Avui me'n vaig a un altre sopar que m'han convidat, hi haurà xinos, coreans i algú més. Després a dormir aviat que demà tinc classe. Bé, primer farem algun macoli (beguda típica coreana, que no és el sojo, i és una fermentació de l'arròs).
Com podeu veure, estic tranquil, content i satisfet. També haig de dir que em moro de ganes de que vingui la Joana, ja ho tinc tot preparat, tot Busan t'espera amb els braços oberts! Això si, si no et perds de camí des de Seoul...
Una abraçada per cada un de vosaltres, i si us plau, envieu-me'n a mi també que de tan en tan es necessiten!
Guillem
PD: També vaig anar a l'aquàrium!
Aquàrium
Benegol
Benegol
Barça 5 - 0 R.Madrid (a les 5h de la matinada, això és la meva habitació)
Els 4 fantàstics de Barcelona dins el taxi
El nou rei de Corea, el nostre amic Luke (australià)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)